"Borregomatrix", concepto de Luis Carlos Campos

"Borregomtatrix"

Llevo una buena racha en la búsqueda de información sobre el independentismo de Catalunya. Objetivamente salta a la vista la diferencia en la gestión de información según busques en lengua castella o catalana. En castellano en las primeras 10 páginas expuestas por Google casi sólo se observan las declaraciones del señor editorial Lara y el presidente de Extremadura, tambien algo más, no sé si el general tonto del ejército o no sé, pero muy pobre en información. En cambio en el idioma catalán si es posible entrar en un abanico más amplio en información , puntos de vista, etc.
Se nota el intento con el ejemplo de ver al señor editorial Lara diciendo lo mismo en las primeras 10 páginas de Google y en 50 webs diferentes, pero bueno. En la búsqueda en catalán tampoco es oro todo lo que reluce, y podemos observar insensateces tambien como por ejemplo la cuestión de mezclar fútbol con todo este asunto.

Yo siempre digo que estamos todos dogmatizados, mucha gente se ha subido al carro de la independencia catalana como si esto fuera un partido de fútbol o un partido político y no es cosa seria. El ser dogmático hace que la persona luche por una creencia que no entiende pero que la tiene como propia sin entrar en profundizar y analizar la verdad, un cerrado de mente vamos, uno que tiene el cerebro más comido que todo. No estamos preparados en muchos aspectos, marchamos hacia la independencia de un pais con una serie de personas que son arrastradas como si esto fuera una rua de carnaval y depués son capaces de lincharte a ostias por decir cuatro verdades. Con esto quiero decir que con la independencia del territorio catalán no se van a arreglar las cosas por arte de mágia. Durante un tiempo es posible que siguiéramos con los mismo problemas y tambien es posible que la situación empeorase en según qué aspectos.
 Los problemas que nos acontecen son orquestados por fuerzas que van más allá de lo que se podria imaginar en un primer momento, mi opinión puede parecer un poco esotérica pero creo que si nos preocupáramos de verdad descubriríamos una lucha entre las fuerzas del bien y del mal desde tiempos inmemorables. Es una lástima que la independencia no pueda conseguirse en consenso y dentro de un marco más propicio fuera de crisis, la violencia verbal que se está viendo ya hoy por parte de altos cargos del pais transmiten estados de confusión al ciudadano. Aznar habla de una España federal pero el cabrón no dice nada de República, tambien que España es una nación antigua y con mucha historia, claro, debo pensar que este tio está hablando para el borregomatrix porque a la gente que le preocupa este asunto de verdad tendrian mucho que enseñar en historia al ex-presidente. Aquí cada uno dice lo que mejor le conviene, tanto españoles como catalanes, y nadie está dispuesto a decir una verdad que le pueda perjudicar en su cometido.
Siemrpre digo que no son buenos los soberanismos, es verdad que a las cosas hay que darles nombre y razones de ser, pero el concepto que conocemos como estado, patriotismo, pais, es muy abstracto, demasiado ámplio como para no darle el respeto que se le merece como hace la mayoria. La humanidad está por encima de los estados, pero nos han vendido en todas las peliculas que hay que morir por tu pais y otros conceptos abstractos como la paz (desde el punto de vista de EEUU, ellos llevan la paz y la democracia a los paises invadidos), la cristiandad, etc.

John Franham, "you're the voice"

Artur Mas convoca eleccions
 El moment que viu Catalunya i el món és històric. El territori català pot aspirar en breu a ser un territori regit pels seus propis ciutadans de manera que si els ciutadans tenim cap problema només ens tenim que apropar a la plaça Sant Jaume per ser escoltats i trobar una sortida al problema exposat. Si hem d'anar a Madrid a queixar-nos ho portem clar, després de fer 500 km per rebre una pallissa a sobre i que serveixi per a res. El president de Catalunya Artur Mas ha dimitit, el dia 25 de novembre tenim eleccions i surti qui surti els partits han pactat fer el refrèndum. Bé, no està malament però tampoc és senzill treure'n una conclusió satisfactòria ja que aquest fet ha demorat el refrèndum en 2 mesos mínim. Ara Espanya és el centre del món, el moviment 15M es va extendre fins als Estats Units. El 15M tristament no ha pogut realitzar cap tasca trascendent pel fet que com ha demostrat el moviment independentista, es necessita una cordinació tant dels ciutadans com polítics, empresaris i institucions. Després i també amb un gran pes existeix la història del moviment, on clarament el movient independentista s'ha promulgat amb força i visible per a tothom des dels inicis de la democràcia ja fa 38 anys. Personalment i tot i que sembla contradictori no em considero una persona sobiranista, de jove vaig predicar la independència però també vaig esforçar-me per saber i no estancar-me sobre un fet dogmàtic i ara puc tenir una visió més àmplia si cap sobre l'independentisme. No vull entrar en el parany de si Catalunya dona més diners a Madrid o no se què, no m'agrada, penso més bé en la revolució que comportaria aprofitar cada cosa en el seu context en tots el nivells el més just possible. A Catalunya els problemes són si fa no fa els mateixos que a qualsevol lloc i la solució no és estrictament el separatisme amb Espanya, això del soberanisme per algú com jo humil no ho pot compendre, pero sí comprenc que Catalunya necessita ser gobernada pels seus ciutadans, això si ho entenc i prou bé. També se que el problema sembla que és de clases en la realitat i que no és un tema de separatismes, però el que no pot ser és que el poble no tingui cap estratègia i vagi donant cops de cec, amb el moviment català almenys ens hem pogut unir totes les forces del territori per a un objectiu comú que no pot fer més que afavorir la calitat de vida dels ciutadans de Catalunya.
Ës clar que aquesta crisis s'ha d'arreclar amb un canvi de paradigma dramàtic, profund, dràstic, i això deixa perplexe a molta gent però si Espanya vol aspirar a un futur millor ha d'entendre que el detonat del cas català es perfila com un inici cap a una veritable revolució.
Aquest matí estava amb un amic en un forn cafe i parlavem sobre aquestes qüestions, ho teinem clar, la independència del territori no és la finalitat ni de bon tros, i ara, és només una eïna. És una eïna per ser més capaços humanament, si no ens prénen el pel clar. Un territori on el ciutadà sigui la prioritat em sembla que seria una bona política de futur d'un pais, si el ciutadà és el primer element a tenir en compte es podrà dibuixar un lloc més just. Després de l'independència hem de seguir amb la revolució per saber quin pais fem, quins son els nostres valors i què volem transmetre. Seguint amb polítiques fortes es podrà continuar endavant dins d'un embolcall financer que podria deixar fora de combat el sistema català amb un boicot comercial, energètic, alimentari, matèries primes, etc, i Europa podria fer el mateix.
Conclusió: Independentisme es igual a responsabilitat i per tant hem de seguir construint un món millor, no ens hem d'estancar i és la nostre obligació la creació d'un lloc pacífic i sincer, que pugui treure a la llum les energies lliures i acabin les estafes financeres