La Terra

Artur Mas convoca eleccions
 El moment que viu Catalunya i el món és històric. El territori català pot aspirar en breu a ser un territori regit pels seus propis ciutadans de manera que si els ciutadans tenim cap problema només ens tenim que apropar a la plaça Sant Jaume per ser escoltats i trobar una sortida al problema exposat. Si hem d'anar a Madrid a queixar-nos ho portem clar, després de fer 500 km per rebre una pallissa a sobre i que serveixi per a res. El president de Catalunya Artur Mas ha dimitit, el dia 25 de novembre tenim eleccions i surti qui surti els partits han pactat fer el refrèndum. Bé, no està malament però tampoc és senzill treure'n una conclusió satisfactòria ja que aquest fet ha demorat el refrèndum en 2 mesos mínim. Ara Espanya és el centre del món, el moviment 15M es va extendre fins als Estats Units. El 15M tristament no ha pogut realitzar cap tasca trascendent pel fet que com ha demostrat el moviment independentista, es necessita una cordinació tant dels ciutadans com polítics, empresaris i institucions. Després i també amb un gran pes existeix la història del moviment, on clarament el movient independentista s'ha promulgat amb força i visible per a tothom des dels inicis de la democràcia ja fa 38 anys. Personalment i tot i que sembla contradictori no em considero una persona sobiranista, de jove vaig predicar la independència però també vaig esforçar-me per saber i no estancar-me sobre un fet dogmàtic i ara puc tenir una visió més àmplia si cap sobre l'independentisme. No vull entrar en el parany de si Catalunya dona més diners a Madrid o no se què, no m'agrada, penso més bé en la revolució que comportaria aprofitar cada cosa en el seu context en tots el nivells el més just possible. A Catalunya els problemes són si fa no fa els mateixos que a qualsevol lloc i la solució no és estrictament el separatisme amb Espanya, això del soberanisme per algú com jo humil no ho pot compendre, pero sí comprenc que Catalunya necessita ser gobernada pels seus ciutadans, això si ho entenc i prou bé. També se que el problema sembla que és de clases en la realitat i que no és un tema de separatismes, però el que no pot ser és que el poble no tingui cap estratègia i vagi donant cops de cec, amb el moviment català almenys ens hem pogut unir totes les forces del territori per a un objectiu comú que no pot fer més que afavorir la calitat de vida dels ciutadans de Catalunya.
Ës clar que aquesta crisis s'ha d'arreclar amb un canvi de paradigma dramàtic, profund, dràstic, i això deixa perplexe a molta gent però si Espanya vol aspirar a un futur millor ha d'entendre que el detonat del cas català es perfila com un inici cap a una veritable revolució.
Aquest matí estava amb un amic en un forn cafe i parlavem sobre aquestes qüestions, ho teinem clar, la independència del territori no és la finalitat ni de bon tros, i ara, és només una eïna. És una eïna per ser més capaços humanament, si no ens prénen el pel clar. Un territori on el ciutadà sigui la prioritat em sembla que seria una bona política de futur d'un pais, si el ciutadà és el primer element a tenir en compte es podrà dibuixar un lloc més just. Després de l'independència hem de seguir amb la revolució per saber quin pais fem, quins son els nostres valors i què volem transmetre. Seguint amb polítiques fortes es podrà continuar endavant dins d'un embolcall financer que podria deixar fora de combat el sistema català amb un boicot comercial, energètic, alimentari, matèries primes, etc, i Europa podria fer el mateix.
Conclusió: Independentisme es igual a responsabilitat i per tant hem de seguir construint un món millor, no ens hem d'estancar i és la nostre obligació la creació d'un lloc pacífic i sincer, que pugui treure a la llum les energies lliures i acabin les estafes financeres